Vés al contingut
Anar a portada

Bruxisme corporal

No és una patologia ni una parafunció, és una resposta adaptativa del sistema.

El bruxisme és cada vegada més freqüent en la població i el nombre de consultes per aquest motiu ha augmentat en les darreres dècades. Els últims estudis avalen que hi ha diferents factors com a causes desencadenants, però tots tenen un eix comú: la hiperexcitabilitat del sistema nerviós autònom, amb la presència d’una dificultat per adquirir i mantenir un estat de relaxació.

La Medicina Tradicional Xinesa, des de fa mil·lennis, ho ha plantejat com una hiperexcitabilitat del yang amb deficiència de yin.
Es tracta d’una reacció involuntària i compensatòria del cos per alliberar tensions acumulades degudes a un excés d’excitabilitat del sistema nerviós autònom.

Què és el bruxisme?

Podem parlar del bruxisme com una acció involuntària que consisteix a apretar les dents, una manera que té el cos de manifestar un malestar. Cal entendre’l com una forma d’alliberar una tensió interna i no com una patologia.
La tensió alliberada mitjançant aquest mecanisme de manera continuada pot acabar generant problemes molt diversos i, de vegades, complexos que, si persisteixen en el temps, produiran diferents símptomes que afavoreixen la presència de diverses patologies.

És una reacció involuntària i compensatòria del cos per alliberar tensions acumulades degudes a un excés d’excitabilitat del sistema nerviós autònom. Podria dir-se que es tracta d’una agressivitat i ràbia contingudes que no es manifesten ni es transiten correctament (entenent la ràbia i l’agressivitat sense judici de valor), molt vinculades a factors psicosocials.

No sempre sorgeix pel mateix motiu i cada cas necessita una avaluació particular i personalitzada. El bruxisme es converteix en un sensor del cos: deixa de ser una funció que requereix un tractament per convertir-se en el resultat d’una simfonia d’esdeveniments compensatoris.

Cal referir-nos clarament a l’activitat motora mandibular durant el son, de mediació central, modificable per diferents factors i que pot sumar altres activitats concomitants en la seva expressió.

Quins tipus de bruxisme existeixen?

Podem dir que existeixen dos tipus de bruxisme ben diferenciats:

  • Estàtic o concèntric: aquell en què s’apreten les dents però no apareix moviment de la mandíbula.

  • Excèntric o de fricció: quan en apretar les dents apareix un moviment de fricció entre aquestes.

La tensió interna genera accions involuntàries com tensar les espatlles, apretar els punys o no poder mantenir les cames quietes.
Més enllà de la classificació del bruxisme, l’experiència em porta a parlar de bruxisme corporal per tenir una visió més àmplia d’aquesta acció involuntària. Així, hi afegiria respostes com tensar les espatlles, apretar els punys, no poder mantenir les cames quietes o fins i tot presentar tensió a la musculatura involuntària de l’aparell digestiu, entre moltes altres maneres de manifestar aquesta tensió interna.

Quins efectes produeix el bruxisme?

Si ens centrem en l’acció principal del bruxisme, ja sigui concèntric o excèntric, aquesta produeix un desgast de l’esmalt dental, erosionant la superfície de les peces fins al punt d’afectar la dentina i la polpa, comprometent així la salut bucodental.

Tanmateix, aquesta afectació és només la punta de l’iceberg. Les repercussions són d’una gran magnitud i poden posar en risc moltes funcions corporals.
Destaca especialment la implicació en l’esfera cranial, mandibular, oral i cervical, ja que són les zones més susceptibles de patir alteracions físiques i orgàniques.

Les persones amb bruxisme manifesten sovint mal de cap, dolor cervical, afectació de l’articulació temporomandibular, clic articular, acúfens (sorolls a l’oïda), problemes bucals diversos, afectació visual, vertigen, dolor a la musculatura facial i cervical (dolor miofascial amb punts gallet), alteracions en la dinàmica i el control motor de la mandíbula que afecten una correcta oclusió.

La dificultat per tenir un bon descans nocturn també repercuteix en la manca d’energia renovada per afrontar el dia.

A quina edat comença i per què?

El bruxisme pot aparèixer en diferents moments de la vida i afecta tant persones joves com adultes.
En la infància, entre els 6 i 10 anys, sovint es considera —tot i que no està del tot clar— un factor negatiu en el desenvolupament cognitiu, neuromotor i del creixement mandibular, relacionat amb l’estrès de les activitats escolars i extraescolars.

El bruxisme infantil pot estar causat per tensió, nerviosisme físic i emocional.
Un factor important és el canvi de dentició, que facilita l’estímul natural del creixement dental, ossi i muscular facial. Una mala alineació dental que impedeixi un tancament correcte de la mandíbula també pot ser una causa.

Els paràsits intestinals (els típics cucs) poden generar incomoditat i malestar, provocant tensió i nerviosisme, i ser una altra possible causa.
El bruxisme infantil s’ha de valorar amb la mateixa importància que el de l’adult, ja que si persisteix en el temps pot dificultar el creixement craniofacial i generar desequilibris sistèmics. Aspectes com la respiració oral o la deglució atípica no s’han de passar per alt.

En els adults, aquest mecanisme mandibular està molt vinculat als estressors ecobiopsicosocials, a la capacitat homeostàtica de resposta, i a factors genètics i epigenètics que influeixen en el fenotip. Podem parlar de la genètica com a energia Qi, l’essència Jing hereditari i l’epigenètica com a Jing adquirit.

Com actuar quan apareix el bruxisme?

Cal una mirada global per abordar aquesta situació d’hiperexcitabilitat del sistema.
Des de la Medicina Tradicional Xinesa i l’acupuntura es pot realitzar un diagnòstic energètic amb una mirada ecobiopsicosocial, permetent una intervenció integrativa i personalitzada.

En adults, els patrons solen estar més arrelats. El treball se centra en facilitar una bona oclusió mandibular, alleujar la tensió i disminuir els estressors que generen hiperexcitabilitat del sistema nerviós autònom.
Alliberar tensió i facilitar un descans reparador és primordial per trencar el cercle, especialment durant la nit. El tractament amb acupuntura, Qi Gong i respiració conscient està oferint molt bons resultats.

En infants, l’acompanyament inicial ha de ser des de la pediatria integrativa, conjuntament amb l’odontopediatria, fisioteràpia especialitzada en problemes cranio-mandibulars i una mirada energètica. Professionals com logopedes o psicòlegs infantils aporten una visió més completa.

El bruxisme requereix una mirada energètica del Qi amb un enfocament ecobiopsicosocial.

Hi ha diferències entre el bruxisme nocturn i el diürn?

Sí.
En el bruxisme nocturn hi ha una incapacitat per relaxar la musculatura mandibular hiperestimulada. Es parla d’un excés de yang amb deficiència de yin de fetge. Estudis recents el situen a l’inici de la fase REM del son.

L’anàlisi dels somnis pot ser útil. També s’ha relacionat amb roncs, apnees i altres alteracions del son.

En el bruxisme diürn entra en joc la tensió per afrontar el dia a dia, sovint associada a la necessitat de seguretat i fermesa. En ambdós casos hi ha ràbia o frustració mal gestionades emocionalment.

Hi ha persones aparentment nervioses per fora i relaxades per dins, i d’altres a l’inrevés.
També podem diferenciar entre bruxisme primari (sense causa aparent) i bruxisme secundari, associat a malalties neurològiques o psiquiàtriques.

Quins mecanismes s’activen en el bruxisme?

Des d’un punt de vista fisiològic, està mediat per influències autonòmiques i cerebrals amb activitat muscular i microdespertars durant el son. Diversos neurotransmissors hi estan implicats.
Des de la Medicina Xinesa, s’observa una alteració del Qi, disminució del yin i augment del yang de fetge, ronyó i cor.

El bruxisme actua com a alliberador de tensió interna, que cal entendre i acompanyar.

Què es recomana per evitar el bruxisme?

Adoptar estils de vida saludables: evitar estimulants (cafè, xocolata, alcohol, tabac), reduir estímuls lumínics nocturns, practicar respiració conscient i relaxació, seguir una alimentació equilibrada, fer activitat física suau i evitar l’estrès mal gestionat.

Una valoració energètica ecobiopsicosocial per professionals especialitzats augmenta les possibilitats d’èxit.

Prof. Josep Maria Charles Vallcanera
Director del Màster en Valoració Energètica i Acupuntura

Des del Màster de Valoració Energètica i Acupuntura, pròximament es realitzarà un webinar sobre el bruxisme.

Empreses col·laboradores

Docsave
Novasam
Zen

Col·laboradors

AAS
Integral
JM Charles
Financiado por la UE
Recuperación